He trobat un artícle a la pàgina http://www.novadors.org/ que m'ha semblat interessant i voldria compartir-lo amb vosaltres.
A la premsa llegim quasi a diari articles relacionats amb el present i el futur del llibre. Els sistemes de lectura digital sembla que seran el tema de moda al llarg de 2009. Els editors tradicionals i els editors d’e-books i llibres impressos sota demanda (POD) es troben immersos en un procés de discussió que ja s’ha qualificat en termes d’apocaliptics i integrats. A el El País trobem un interessant article sobre les qüestions que estan plantejant-se, entre altres, quan superarà la venda de llibres digitals a la de llibres convencionals (es diu que en 2018). Els dispositius, e-Reader de Sony, Kindle y Kindle2 d’Amazon, etc. van sofisticant-se i semblant-se cada volta més als llibres físics que a la lectura en pantalla, i els formats preparats per a la tinta electrònica superen amplament en qualitat als PDFs. També sorgeixen en aquest escenari, com no, problemes relatius als drets d’edició en diversos suports (per exemple, sembla que la reproducció d’audio dels llibres digitals està calfant la closca a Amazon, doncs el Kindle2 suporta lectura en veu alta, però els drets d’audio s’haurien d’afegir als de text). En mig d’aquest panorama, la Federació de Gremis d’Editors i la Fundació Sánchez Ruipérez han fet públic recentment el seu informe 2008 ‘La Lectura en España‘, amb interessants discusions i la consideració també dels fenòmens de virtualització de la lectura. Ací tenims, doncs, tema per a la discussió. Un debat al que, sens dubte, caldrà parar atenció en els pròxims temps.
Aquest és un altre vídeo que deixa clar la necessitat que hi ha en l'actualitat de la utilització de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana. Les facilitat i la comoditat que ens proporciona. Chile és un dels països més avançats en les noves tecnologies de Sud Amèrica, on també en moltes escoles ja es donen algunes de les classes a través de l'ordinador i de la pissarra digital.
Aquest vídeo presenta l'aula del s.XXI, una classe que integra les noves tecnologies amb pissarres digitals i a on el bolígrafs es canvien per teclats i els pupitres incorporen pantalles d'ordinador. els experts consideren que aquesta nova manera d'educar facilita la feina al professor ja que el mestre té un accés total a la informació i utilitza un llenguatge més familiar per als alumnes. a més, els mestres poden compartir informació per Internet i descarregar programes creats per companys d'altres centres. Moltes escoles han començat a utilitzar-lo, però té l’inconvenient del preu, i tot és qüestió de temps. el Departament d' Educació anuncia que el proper curs més d'un centenar d'escoles disposaran de lincat, que es tracta d'un programa gratuït que representarà un estalvi en el pagament de les llicències per part de les escoles.
viernes, 15 de mayo de 2009
Biografia de Jackson Pollock
Va néixer en Cody, Wyoming (Estats Units), i posteriorment, en 1929, es va mudar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton. Se li relaciona amb el surrealisme en la mesura que la seva obra pictòrica es basa en el «automatisme», en una escriptura automàtica que pretén reflectir els fenòmens psíquics que tenen lloc en l'interior de l'artista. Entre 1935 i 1943 va treballar per a la WPA i va pintar sota la influència de Picasso, el surrealisme i el psicoanàlisi jungiano que va usar com teràpia contra el seu alcoholisme. En 1936 va tenir ocasió de treballar en el taller experimental del muralista Siqueiros, usant pintura amb bomba d'aire i amb aerògraf, així com pigments sintètics industrials. Des de 1938 fins a 1942 va treballar per al Federal Art Project (Projecte d'Art Federal). Però en el cas de Pollock, va haver altres fonts d'inspiració afegides. Així, la cultura dels indis d'Amèrica del Nord, amb les seves formes simbòliques i les seves pintures de sorra. Això li va dur també a provar altres materials, com el vernís, l'alumini o els esmalts sintètics.
El pintor es va casar amb la pintora Llig Krasner en 1945 . Pollock es va distanciar de l'art figuratiu i va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura al llenç o deixar-la degotar damunt d'aquest (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossosesbóssos. A causa d'aquesta forma de pintar, Pollock va ser apodado «Jack the Dripper» , joc de paraules amb «Jack the Ripper» o «Jack el Destripador», i «Dripper» o «goteador» i que podria traduir-se com «Jack el Goteador». Pollock va començar a usar aquesta tècnica en l'any 1947, any en el qual precisament va participar en l'última exposició en la galeria Art of this Century
Pollock estenia la tela, normalment sense tractar, sobre el sòl, i corria o ballava al seu al voltant i dintre d'ella, vessant la pintura de manera uniforme. Pollock no treballava sobre el llenç sinó, moltes vegades, ficat en ell. En efecte, no treballava la tela amb utensilis tradicionals com el pinzell o l'espàtula, sinó mitjançant la tècnica del dripping. El dripping consisteix a deixar degotar o chorrear la pintura, des d'un recipient (tub, llanda o caixa) amb el fons foradat, que el pintor sostenia en la mà o bé, en menor mesura, des d'un pal o una espàtula. D'aquesta manera pintar no era una mica que es feia amb la mà, sinó amb un gest de tot el cos. Les grans teles s'omplien per tots costats, de manera uniforme, de color en forma de taques i fils que es barrejaven. El pintor afegia degotejos més fins realitzats amb un bastoncillo mullat en pintura.
Aquest mateix any, Pollock va parlar d'aquesta tècnica:
"Mi pintura no procede del caballete. Por lo general, apenas tenso la tela antes de empezar, y, en su lugar, prefiero colocarla directamente en la pared o encima del suelo. Necesito la resistencia de una superficie dura. En el suelo es donde me siento más cómodo, más cercano a la pintura, y con mayor capacidad para participar en ella, ya que puedo caminar alrededor de la tela, trabajar desde cualquiera de sus cuatro lados e introducirme literalmente dentro del cuadro. Se trata de un método similar al de los pintores de arena de los pueblos indios del oeste. Por eso, intento mantenerme al margen de los instrumentos tradicionales, como el caballete, la paleta y los pinceles. Prefiero los palos, las espátulas y la pintura fluida que gotea y se escurre, e incluso un empaste espeso a base de arena, vidrio molido u otras materias[1]"
D'aquesta manera, el que Pollock plasma en la tela «no era una imatge, sinó un fet, una acció». De la seva curta vida, es diu que els únics anys destacables van ser aquells que va assolir controlar el seu alcoholisme, és a dir, el període 1949-1950. Peggy Guggenheim va ser el seu mecenes, qui li lliurava una mensualitat. Durant les dècades dels anys 1950 i 1960 Pollock va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF, Congrés per a la Llibertat Cultural).
La carrera de Pollock es va veure sobtadament interrompuda quan va morir en un accident de cotxe en 1956.
Per a realització de una UAA, s'han de seguir una serie de passos molt sencills. Primer hem de entrar la pagina http://www.google.com/, un cop oberta la pàgina hem de crear un lloc web, posar-li nom, i una vegadahem fet tot això, només ens queda elaborar-la i publicar-la. Clicant al link que apareix abaix podreu veure el resultat de l'elaboració d'una UAA:
Durant la sessió de l'altre dia de NTAE, varem aprendre a fer un Jclic. Per descarregar-te'l has d'anar a la pàgina http://www.xtec.cat/.
El procés és fàcil, has d'obrir el Jclic author, i obrir un nou projecte i posar-li un nom. El següent pas consisteix en posar les fotos que volem que surtin en la nostra creació, però primer les hem hagut de modificar la seva mida adequant-la a l'activitat que farem, per fer-ho he utilitzat el programa Gimp. si les fotografies les utilitzarem per exemple per una associació simple, no cal que sigui més gran de 250x250 píxels, i si volem fer per exemple un puzle, la fotografia ha de ser més gran, la mida 600x800 ja és suficient. Un cop ja les tenim en la mida adequada, anem a les pestanya "mediateca" i cliquem a sobre de la icona "afegir una imatge o un objecte multimèdia a la mediateca".
Un cop ja s'han pujat les fotos, anem a la següent pestanya, que s'anomena activitats. Allà seleccionem l'activitat que volem realitzar. Un cop seleccionada, apareixen quatre pestanyes més en les que és pot modificar l'activitat seleccionada, posar el missatge inicial de l'activitat, el final o quan hi ha un error. I la última pestanya és la de seqüències que serveix per crear i modificar seqüències d'activitats. Un cop tenim l'activitat acabada, podem crear una de nova seguint els mateixos passos, però sense passar per la pestanya de projecte ni mediateca, ja que això que queda guardat. hem d'anar a activitats i seleccionar una de nova, i tornar a fer els passos explicats a dalt. Per poder veure el Jclic acabat només hem de donar-li, dins "activitats" al símbol play.
Aquí deixo dos Jclic que he creat personalment, el de fruites va ser el creat durant la sessió i els dels animals vaig crear-lo per veure si l'havia entès. realment és una activitat fàcil i d'una utilització didàctica de gran importància. Desitjo que us agradi.
Hola a tots. Fa uns dies hem treballat una mica el Power Point. M'ha semblat que és un recurs molt útil de cara al nostre futur en la preparació de les classes als nens d'infantil. Jo, personalment no sabia que aquest programa es podia utilitzar amb aquest fi. Sempre l'havia entès com una presentació en la que no és pot fer gaire cosa més que posar lletra, fotos i música, però hem van agradar alguns que varem veure el dijous i divendres a classe, en la que la presentació podia semblar una pàgina web, on a través de hipervíncles és comunicaven amb altres diapositives, i és podia anar un altre cop darrera. o com per exemple el del quadre de les Menines, que si et posaves a sobre d'algun dels personatges i si clicaves, t'anaves a una diapositiva en la que només és donava informació sobre aquell personatge i podies tornar enrere i seleccionar a un altre. o un altre que també em va agradar va ser aquell que el nen clicava a sobre d'una cara amb un gran interrogant al mig, i sortia l'expressió de quan estem contents, enfadats o amb cara de por. considero que serà un recurs molt útil, com ja he dit abans, de cara al nostre futur, de manera que penso que seria interessant aprofundir més en el tema. Si busquem per Internet podem trobar molts tutorial que ens expliquen moltes més aplicacions del Power Point com per exemple , http://www.guiasytutoriales.es/powerpoint/index.html , http://www.aulaclic.es/power/f_power.htm .
Aquet és el vídeo que hem fet el meu grup, sobre el mercat de Sant Antoni, on varem gravar dos moments molt diferents del dia, un el que encara el treballadors estaven preparant les seves, i un altre on ja comença ha haver-hi més moviment de gent. el vídeo esta gravat en format DV, i el varem passar a l'ordinador a través del cable "fire wire". Després el vam manipular a través d'un programa manipulat anomenat Pinnacle Studio. Té una versió express, peró que limita molt les seves possibilitats, de la mateixa manera que amb El Windows, que de forma automàtica té Windows Movie Make.
Els procediments que vam seguir van ser els següents: - Primer vam rebobinar la cinta i i es van capturar les imatges de la càmera en modus play. - A continuació va començar la captura i gravació de les imatges a l'ordinador. - Editar- Botó dret- Detectar escenes per continguts. - Vam retocar les diferents escenes de manera que ens va quedes un màxim de 3 minuts. vam eliminar algunes de les imatges que consideraven de no gaire importància, i algunes altres les varem canviar l'ordre. - Un cop reduït el vídeo vam posar algunes transicions i efectes per tal que no es veiessin els talls, i també vam posar el títol del projecte. - Vam triar una cançó que acompanyes a les imatges,i com era massa llarga la vam tallar en el moment que pensem que queda bé respecte a la última imatge. Vam baixar el soroll del que s'escoltava del mercat, amb la intenció de que s’escoltés però més de fons, però potser no el suficient. - Un cop acabat, ho vam guardar a l’ordinador. - El vam penjar al YouTube. Prèviament ens hem hagut d'enregistrar-nos. Al You Tube els vídeos han de tenir una durada màxima de 10 minuts i un Gigabyte de pes. Un màxim de 1280x720 píxels i una relació d'aspecte màxima de 16:9. El nostre vídeo té 720x576 píxels, està en format 4:3, té 25 FPS i 100 MB/minut. De manera entra dins de la normativa exigida pel YouTube. El format DV no està comprimit i té una bona qualitat d'imatge i so, en canvi si el comprimim i el passem al Windows Media Video passaria a tenir 10 megas/minut i la qualitat seria molt baixa. Per enviar per correu haurem de baixar la qualitat o si no volem que perdi qualitat enviar directament l'enllaç al YouTube. - I per últim, per penjar-lo al bloc, vam agafar l'enllaç directe del vídeo, el vam copiar enganxar al nostre bloc
Per fer aquesta pràctica, he utilitzat el programma lliure AUDACITY. He hagut de agafar una cançó amb format mp3.
Aquesta cancó és l'original, però la retallat al minut 1.15.L'únic canvi que l'he fet ha sigut, seleccionar una part del principi de la cançó; anar a efecte i triar el fàding inicial, que va augmentant poc a poc el to de la cançó, també he seleccionat una part del final de la cançó i l'he posat el fàding final que fa que disminuexi el to de la cançó poc a poc. L'he guardat i he obert la pàgina http://www.goear.com. M'he hagut de registrar, i un cop l'he fet , he anat a Upload, he examinat la cançó original, i ja le penjat en aquesta pagina. Per poder possar-la en el meu bloc he hagut de copiar l'enllaç que surt a la dreta, i enganxar-lo aqui.
Aquesta canço, és la mateixa però retocada amb la meva veu, on anuncio com es diu la cançó i qui la canta. El procediment ha estat el mateix, l'unic que en audacity, sota de la cancó original he hagut de obrir una nova pista on he introduit la meva meu en el moment que he pensat adient. De manera que quedès millor, abans de parlar he fet un fàding final, amb l'objectiu que no es notès tant el tall, i una vegada he acabat de parlar, he pujat el fàfing inicial. Per penjar-la he hagut de seguir el mateix procès que amb l'original.
Per fer aquesta pràctica, necessitem el programa de imatges digitals Gimp, el podeu trovar en la pàgina web http://www.softonic.com/ .
He triat una foto que tenia a l’ordinador. Aquesta fotografia és l’original i no l’he hagut de modificar gens. La seva qualitat està a 100, i té un pes de 2,46 MB. El tamany d'aquesta fotografia és de 1600x1200 píxels, un tamany massa gran per pujar al bloc, ja que amb una fotografia de 500-600 píxels ja en tenim prou.
Aquesta imatge és igual que l’original però escalada a 600 píxels. Per aconseguir-ho, he anat a: IMAGEN- ESCALAR IMAGEN, i he baixat l'amplada a 600 píxels, i automaticament, per guardar les proporcions,a baixat l'altura a 450. A l’hora de guardar he baixat la qualitat a 80, en lloc de a 100. Fent això el que aconseguim és que la imatge no tingui tant de pes, i això fa que es guardin menys colors i perdi una mica qualitat, malgrat que no s’aprecia gaire si no li posem el zoom.
La imatge original té un pes de 2,46 MB, i fent això he aconseguit reduir-la fins a 517 KB. Entre la imatge original i aquesta, hi ha una diferència de 1,94 MB, la qual cosa suposa una notable diferència de pes. Aquesta foto té 600 x 450 píxels
En aquesta útilma fotografia he retallat una part de la foto original. Per fer-ho, he anat a “caja de herramientas” i he seleccionat “herremientas de recorte”
He triat la part que volia retallar i un cop seleccionada he donat un clic a sobre. Aquesta imatge ocupa 45,7 KB i fent això he aconseguit reduït un pes de 2,41 MB de l’original.
La foto té 782 x 516 píxels
hola a tots! les dues classes passades em van semblar molt interessants. Pel que fa al dijous, em vaig sorprendre de totes les coses que em falten per saber sobre el Word, tot i que és un programa que porto utilitzant des de fa molts anys. Vaig aprendre a fer un índex, la qual cosa em sembla molt interessant, ja que sempre tenia molts problemes per fer-ho. Una altra cosa que vaig aprendre va ser, fer coses molt més ràpid del que jo ho feia, per exemple tallar i enganxar o passar a la següent pàgina d'un sol cop, i deixant de banda tots els clics que feia a l'enter per aconseguir-ho. Crec que va ser una classe molt pràctica i útil de la uqe vaig adquirir molts coneixements. I per el que fa a la classe de divendres, també em va agradar molt ja que vaig aprendre coses que mai m'hauria plantejat, com el fet de reduir una imatge, o clonar-les. Aquí penjo tres fotografies de les quals, una d'elles és l'original, una altra està reduïda a 600 píxels i l'altra és un retall de la imatge original.hola a tots! les dues classes passades em van semblar molt interessants. Pel que fa al dijous, em vaig sorprendre de totes les coses que em falten per saber sobre el Word, tot i que és un programa que porto utilitzant des de fa molts anys. Vaig aprendre a fer un índex, la qual cosa em sembla molt interessant, ja que sempre tenia molts problemes per fer-ho. Una altra cosa que vaig aprendre va ser, fer coses molt més ràpid del que jo ho feia, per exemple tallar i enganxar o passar a la següent pàgina d'un sol cop, i deixant de banda tots els clics que feia a l'enter per aconseguir-ho. Crec que va ser una classe molt pràctica i útil de la uqe vaig adquirir molts coneixements. I per el que fa a la classe de divendres, també em va agradar molt ja que vaig aprendre coses que mai m'hauria plantejat, com el fet de reduir una imatge, o clonar-les. Aquí penjo tres fotografies de les quals, una d'elles és l'original, una altra està reduïda a 600 píxels i l'altra és un retall de la imatge original.
lunes, 9 de marzo de 2009
Hola a tots! sóc una estudiant de Blanquerna, estudio magisteri d'educació infantil . aquest és el meu primer any, i utilitzaré aquest bloc per fer anotacions de les coses apresses a les classes de NTAE. També el faré servir per posar pàgines d'interès i noticies sobre aquesta assignatura que ens puguin ser útils a tots per a un futur molt pròxim! Fins aviat!
A la premsa llegim quasi a diari articles relacionats amb el present i el futur del llibre. Els sistemes de lectura digital sembla que seran el tema de moda al llarg de 2009. Els editors tradicionals i els editors d’e-books i llibres impressos sota demanda (POD) es troben immersos en un procés de discussió que ja s’ha qualificat en termes d’apocaliptics i integrats. A el El País trobem un interessant article sobre les qüestions que estan plantejant-se, entre altres, quan superarà la venda de llibres digitals a la de llibres convencionals (es diu que en 2018). Els dispositius, e-Reader de Sony, Kindle y Kindle2 d’Amazon, etc. van sofisticant-se i semblant-se cada volta més als llibres físics que a la lectura en pantalla, i els formats preparats per a la tinta electrònica superen amplament en qualitat als PDFs. També sorgeixen en aquest escenari, com no, problemes relatius als drets d’edició en diversos suports (per exemple, sembla que la reproducció d’audio dels llibres digitals està calfant la closca a Amazon, doncs el Kindle2 suporta lectura en veu alta, però els drets d’audio s’haurien d’afegir als de text).
