He trobat un artícle a la pàgina http://www.novadors.org/ que m'ha semblat interessant i voldria compartir-lo amb vosaltres.
A la premsa llegim quasi a diari articles relacionats amb el present i el futur del llibre. Els sistemes de lectura digital sembla que seran el tema de moda al llarg de 2009. Els editors tradicionals i els editors d’e-books i llibres impressos sota demanda (POD) es troben immersos en un procés de discussió que ja s’ha qualificat en termes d’apocaliptics i integrats. A el El País trobem un interessant article sobre les qüestions que estan plantejant-se, entre altres, quan superarà la venda de llibres digitals a la de llibres convencionals (es diu que en 2018). Els dispositius, e-Reader de Sony, Kindle y Kindle2 d’Amazon, etc. van sofisticant-se i semblant-se cada volta més als llibres físics que a la lectura en pantalla, i els formats preparats per a la tinta electrònica superen amplament en qualitat als PDFs. També sorgeixen en aquest escenari, com no, problemes relatius als drets d’edició en diversos suports (per exemple, sembla que la reproducció d’audio dels llibres digitals està calfant la closca a Amazon, doncs el Kindle2 suporta lectura en veu alta, però els drets d’audio s’haurien d’afegir als de text). En mig d’aquest panorama, la Federació de Gremis d’Editors i la Fundació Sánchez Ruipérez han fet públic recentment el seu informe 2008 ‘La Lectura en España‘, amb interessants discusions i la consideració també dels fenòmens de virtualització de la lectura. Ací tenims, doncs, tema per a la discussió. Un debat al que, sens dubte, caldrà parar atenció en els pròxims temps.
Aquest és un altre vídeo que deixa clar la necessitat que hi ha en l'actualitat de la utilització de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana. Les facilitat i la comoditat que ens proporciona. Chile és un dels països més avançats en les noves tecnologies de Sud Amèrica, on també en moltes escoles ja es donen algunes de les classes a través de l'ordinador i de la pissarra digital.
Aquest vídeo presenta l'aula del s.XXI, una classe que integra les noves tecnologies amb pissarres digitals i a on el bolígrafs es canvien per teclats i els pupitres incorporen pantalles d'ordinador. els experts consideren que aquesta nova manera d'educar facilita la feina al professor ja que el mestre té un accés total a la informació i utilitza un llenguatge més familiar per als alumnes. a més, els mestres poden compartir informació per Internet i descarregar programes creats per companys d'altres centres. Moltes escoles han començat a utilitzar-lo, però té l’inconvenient del preu, i tot és qüestió de temps. el Departament d' Educació anuncia que el proper curs més d'un centenar d'escoles disposaran de lincat, que es tracta d'un programa gratuït que representarà un estalvi en el pagament de les llicències per part de les escoles.
viernes, 15 de mayo de 2009
Biografia de Jackson Pollock
Va néixer en Cody, Wyoming (Estats Units), i posteriorment, en 1929, es va mudar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton. Se li relaciona amb el surrealisme en la mesura que la seva obra pictòrica es basa en el «automatisme», en una escriptura automàtica que pretén reflectir els fenòmens psíquics que tenen lloc en l'interior de l'artista. Entre 1935 i 1943 va treballar per a la WPA i va pintar sota la influència de Picasso, el surrealisme i el psicoanàlisi jungiano que va usar com teràpia contra el seu alcoholisme. En 1936 va tenir ocasió de treballar en el taller experimental del muralista Siqueiros, usant pintura amb bomba d'aire i amb aerògraf, així com pigments sintètics industrials. Des de 1938 fins a 1942 va treballar per al Federal Art Project (Projecte d'Art Federal). Però en el cas de Pollock, va haver altres fonts d'inspiració afegides. Així, la cultura dels indis d'Amèrica del Nord, amb les seves formes simbòliques i les seves pintures de sorra. Això li va dur també a provar altres materials, com el vernís, l'alumini o els esmalts sintètics.
El pintor es va casar amb la pintora Llig Krasner en 1945 . Pollock es va distanciar de l'art figuratiu i va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura al llenç o deixar-la degotar damunt d'aquest (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossosesbóssos. A causa d'aquesta forma de pintar, Pollock va ser apodado «Jack the Dripper» , joc de paraules amb «Jack the Ripper» o «Jack el Destripador», i «Dripper» o «goteador» i que podria traduir-se com «Jack el Goteador». Pollock va començar a usar aquesta tècnica en l'any 1947, any en el qual precisament va participar en l'última exposició en la galeria Art of this Century
Pollock estenia la tela, normalment sense tractar, sobre el sòl, i corria o ballava al seu al voltant i dintre d'ella, vessant la pintura de manera uniforme. Pollock no treballava sobre el llenç sinó, moltes vegades, ficat en ell. En efecte, no treballava la tela amb utensilis tradicionals com el pinzell o l'espàtula, sinó mitjançant la tècnica del dripping. El dripping consisteix a deixar degotar o chorrear la pintura, des d'un recipient (tub, llanda o caixa) amb el fons foradat, que el pintor sostenia en la mà o bé, en menor mesura, des d'un pal o una espàtula. D'aquesta manera pintar no era una mica que es feia amb la mà, sinó amb un gest de tot el cos. Les grans teles s'omplien per tots costats, de manera uniforme, de color en forma de taques i fils que es barrejaven. El pintor afegia degotejos més fins realitzats amb un bastoncillo mullat en pintura.
Aquest mateix any, Pollock va parlar d'aquesta tècnica:
"Mi pintura no procede del caballete. Por lo general, apenas tenso la tela antes de empezar, y, en su lugar, prefiero colocarla directamente en la pared o encima del suelo. Necesito la resistencia de una superficie dura. En el suelo es donde me siento más cómodo, más cercano a la pintura, y con mayor capacidad para participar en ella, ya que puedo caminar alrededor de la tela, trabajar desde cualquiera de sus cuatro lados e introducirme literalmente dentro del cuadro. Se trata de un método similar al de los pintores de arena de los pueblos indios del oeste. Por eso, intento mantenerme al margen de los instrumentos tradicionales, como el caballete, la paleta y los pinceles. Prefiero los palos, las espátulas y la pintura fluida que gotea y se escurre, e incluso un empaste espeso a base de arena, vidrio molido u otras materias[1]"
D'aquesta manera, el que Pollock plasma en la tela «no era una imatge, sinó un fet, una acció». De la seva curta vida, es diu que els únics anys destacables van ser aquells que va assolir controlar el seu alcoholisme, és a dir, el període 1949-1950. Peggy Guggenheim va ser el seu mecenes, qui li lliurava una mensualitat. Durant les dècades dels anys 1950 i 1960 Pollock va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF, Congrés per a la Llibertat Cultural).
La carrera de Pollock es va veure sobtadament interrompuda quan va morir en un accident de cotxe en 1956.
Per a realització de una UAA, s'han de seguir una serie de passos molt sencills. Primer hem de entrar la pagina http://www.google.com/, un cop oberta la pàgina hem de crear un lloc web, posar-li nom, i una vegadahem fet tot això, només ens queda elaborar-la i publicar-la. Clicant al link que apareix abaix podreu veure el resultat de l'elaboració d'una UAA:
Durant la sessió de l'altre dia de NTAE, varem aprendre a fer un Jclic. Per descarregar-te'l has d'anar a la pàgina http://www.xtec.cat/.
El procés és fàcil, has d'obrir el Jclic author, i obrir un nou projecte i posar-li un nom. El següent pas consisteix en posar les fotos que volem que surtin en la nostra creació, però primer les hem hagut de modificar la seva mida adequant-la a l'activitat que farem, per fer-ho he utilitzat el programa Gimp. si les fotografies les utilitzarem per exemple per una associació simple, no cal que sigui més gran de 250x250 píxels, i si volem fer per exemple un puzle, la fotografia ha de ser més gran, la mida 600x800 ja és suficient. Un cop ja les tenim en la mida adequada, anem a les pestanya "mediateca" i cliquem a sobre de la icona "afegir una imatge o un objecte multimèdia a la mediateca".
Un cop ja s'han pujat les fotos, anem a la següent pestanya, que s'anomena activitats. Allà seleccionem l'activitat que volem realitzar. Un cop seleccionada, apareixen quatre pestanyes més en les que és pot modificar l'activitat seleccionada, posar el missatge inicial de l'activitat, el final o quan hi ha un error. I la última pestanya és la de seqüències que serveix per crear i modificar seqüències d'activitats. Un cop tenim l'activitat acabada, podem crear una de nova seguint els mateixos passos, però sense passar per la pestanya de projecte ni mediateca, ja que això que queda guardat. hem d'anar a activitats i seleccionar una de nova, i tornar a fer els passos explicats a dalt. Per poder veure el Jclic acabat només hem de donar-li, dins "activitats" al símbol play.
Aquí deixo dos Jclic que he creat personalment, el de fruites va ser el creat durant la sessió i els dels animals vaig crear-lo per veure si l'havia entès. realment és una activitat fàcil i d'una utilització didàctica de gran importància. Desitjo que us agradi.
A la premsa llegim quasi a diari articles relacionats amb el present i el futur del llibre. Els sistemes de lectura digital sembla que seran el tema de moda al llarg de 2009. Els editors tradicionals i els editors d’e-books i llibres impressos sota demanda (POD) es troben immersos en un procés de discussió que ja s’ha qualificat en termes d’apocaliptics i integrats. A el El País trobem un interessant article sobre les qüestions que estan plantejant-se, entre altres, quan superarà la venda de llibres digitals a la de llibres convencionals (es diu que en 2018). Els dispositius, e-Reader de Sony, Kindle y Kindle2 d’Amazon, etc. van sofisticant-se i semblant-se cada volta més als llibres físics que a la lectura en pantalla, i els formats preparats per a la tinta electrònica superen amplament en qualitat als PDFs. També sorgeixen en aquest escenari, com no, problemes relatius als drets d’edició en diversos suports (per exemple, sembla que la reproducció d’audio dels llibres digitals està calfant la closca a Amazon, doncs el Kindle2 suporta lectura en veu alta, però els drets d’audio s’haurien d’afegir als de text).
